El sentiment és nostre

La derrota és absoluta. Demà el nostre club fa 100 anys i, lluny de la festa i onada d'herculanisme que caldria esperar, ens trobem immersos en una espiral apàtica que trascendeix fins i tot la indignació i ens deixa en un mar tan contaminat, tan poc amable, que ni tan sols tenim ganes de navegar-lo. No cal dir que el culpable té un nom clar: Enrique Ortiz Selfa. I  amb ell tota la gent que ha permés aquesta situació, que ha permés que, l'any que fem 100 anys, ens trobem en la pitjor situació de la nostra història. 

L'any de centenari ha sigut l'any de les noves trampes amb hisenda, dels nous fracassos esportius, de la deixadesa per a fer una celebració en condicions, de la provocació a l'aficionat convidant jugadors tan discordants com Portillo. També l'any de la falta de personal a l'estadi, l'any de la planificació esportiva més tardana que recordem, de partits suspesos per falta de jugadors, de bombes de fum amb suposats inversors que mai no hi eren. I fins i tot venim d'un nova vergonya esportiva en què el filial del València ens pinta la cara sense despentinar-se.

I tot això és cert i tot això és innegable.  Però, entre tant, demà fem 100 anys. No sé si sou conscients del que signifiquen cent anys i quantes generacions. No sé si som conscients de l'arrelament que suposa l'existència de l'Hèrcules amb la ciutat d'Alacant i quanta gent hem viscut les diferents gestes i alegries. I el més bonic, si arribem a 100 anys malgrat tot és perquè alguns ens hem entestat a no deixar morir la flama de l'herculanisme. I no ho fem pel futbol: ho fem per nosaltres. 

Quan pense "no puc més, abandone" sempre em ve el record del meu iaio, de mon pare, dels meus cosins, dels nebots que encara no entenen la passió de l'Hèrcules. I sé que és per ells que no puc rendir-me i sé que és per ells que ser de l'Hèrcules, també ara, TÉ SENTIT i, encara més, ÉS UN ORGULL MOLT GRAN. Per això demà serà un dia especial, per a tots, a pesar d'ells i per molt anys. 

Demà toca, des de primeríssima hora fer el que millor sabem: basar la nostra personalitat en el fet de ser herculans i herculanes. Demà toca emocionar-nos, perquè ens ho mereixem, perquè són moltes les coses boniques que tenim a dins. Pense en el 20 d'octubre de 2022 i tremole. És el nostre dia. Té igual si anem al partit de commemoració i què hi fem, allà dins. Però presumiu del que sou i porteu l'herculanisme als carrers: tragueu camisetes, bufandes, banderes; poseu l'himne ben fort. 

Celebrem-nos com toca, a nivell humil i de carrer. Per a mi ser de l'Hèrcules, tot el que l'Hèrcules ens ha donat, SEMPRE ha sigut un orgull. I demà ho serà més que mai. Per tot el que hem plorat, per tot el que hem rigut, pel que ens queda per viure. L'empresa és seua, però el sentiment és nostre. 

Família, amics, companys de grada: feliç centenari. 

FORÇA HÈRCULES SEMPRE